El coordinador de l’Institut Catalunya Futur - la versió catalana de la Fundación para el Análisis y los Estudios Sociales (FAES)- va comparèixer ahir en roda de premsa a la Universitat Autònoma de Barcelona. El militant del Partit Popular (PP) va oblidar en nombroses ocasions tenir cura del seu vocabulari al llarg del seu discurs dissociant sovint aquest de l’adjectiu “polític”, ja que les expressions col•loquials i vulgars amb les quals el nodria mostraven que volia procurar un acostament forçat –que va resultar fallit- amb els estudiants. La falta de coherència també va ser un dels leitmotiv del seu parlament.
Un dels moments àlgids va ser la dificultat de López amb la terminologia catalana, al no saber identificar què és una nació en els seus justos termes. D’aquí que digués que “Catalunya no és una nació”, i que no ho és “perquè una nació no pot formar part d’una altra nació”. Però l’enginyer d’idees encara va anar més enllà quan va criticar Kosovo, assegurant que no entenia com Catalunya buscava referents en un “país inferior i ple de desgraciadets”. Amb aquesta afirmació estel•lar es demostra d’una manera molt gràfica la incoherència i la falta de respecte que el senyor López va protagonitzar durant més d’una hora i que el van deixar en evidència en nombroses ocasions.
Leitmotiv d’incoherència popular
Les dones de Zapatero
El nou govern de Zapatero es maquilla i la seva vestimenta és a base de faldilles i tacons. I és que ara més que mai, ens trobem amb un govern que aposta per les dones, que trepitgen fort a les noves carteres ministerials, davant de l’astorament d’alguns sectors que s’ho miren des de la galeria. Aquest “astorament” evidencia que en termes d’igualtat l’Estat espanyol encara té molt a fer i que potser, el ja criticat Ministeri dedicat a aquests afers no sigui cap aspecte trivial, sobretot si s’ocupa de posar fil a l’agulla de manera definitiva a la tragèdia endèmica de la violència de gènere.
Tampoc és un aspecte trivial que la reverberació del pati d’armes de la seu de Defensa provingui dels tacons d’una dona catalana, jove i embarassada que se situa al capdavant d’un ministeri tradicionalment ocupat per homes. Carme Chacón es converteix així, en el centre de les mirades de molts i fins i tot a nivell internacional, segurament actuï com a reclam propagandístic d’aquell país on fa pocs anys encara es parlava d’autarquia i d’oposició clandestina i que ara avança cap a una normalitat aparentment manifesta, però que a dia d’avui encara deixa molt a desitjar.
Datiu (polític) d'interès
Sovint el llenguatge es converteix en una arma poderosa que treu les urpes esfereïdores sobre aquells als quals fa referència. Saber combinar les paraules, destriant aquelles que són més útils en cada ocasió i fins i tot cobrir-les d’una aparença de veracitat, quan amaguen un propòsit de mala intenció, ho saben molt bé aquells que en fan dir de la política el seu ofici o professió (per a gustos els colors) i en especial Xavier Garcia Albiol, el secretari executiu de l’organització del Partit Popular de Catalunya.
En el context dels atemptats de la T4 de Barajas i en el programa “La nit” de COM Ràdio, Garcia Albiol va dedicar una esplendorosa floreta al president del govern, José Luis Rodríguez Zapatero, sentenciant que “Mira si és bo el sistema d’informació, que surt el president del govern en una declaració solemne dient que en el 2007 estaven millor que el 2006 en terrorisme i a les 48 hores li posen una bomba que li volen l’aparcament a l’aeroport de Madrid″.
Aquestes declaracions compleixen amb pèls i senyals aquesta mala intenció de la qual parlàvem i que es disfressa d’autoritat i de seriositat en boca d’Albiol. Però si les analitzem amb detall veiem que alguna cosa falla. Escrupulosament, de les declaracions es dedueix que la bomba de la T4 anava dirigida a Zapatero i remarca alhora una incompetència total per tractar una qüestió endèmica, com és el terrorisme, a l’Estat espanyol. Per fer-ho, no dubta en utilitzar un “subtil” datiu d’interès (“li”), que expressa la persona interessada a l’acció verbal, ja sigui per rebre un profit o patir un dany. És una partícula agraïda, sobretot perquè es pronuncia ràpid i passa desapercebuda en el context de l’oració en la qual es troba situada i en aquest cas, porta implícita una mala intenció que a primer cop d’ull no es pot veure.
Por la boca muere el pez¸ i aquí també ho fa Albiol. Ara bé, sovint aquestes declaracions tenen ressò en els mitjans i s’incorporen en l’opinió pública sense massa problemes, creant així una visió que difereix en bona part de la realitat. De nou, els que saben jugar amb el llenguatge i posar els punts, les comes (i els datius d’interès) on calgui, guanyen la partida, encara que sigui amb cartes amagades a la màniga.